Translate

Creative Commons

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Eco-Mama està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Creative Commons

dilluns, 28 d’abril de 2014

"La pécora"

Ingredientes
1/2pimiento,
1 cebolla grande con dos pequeñas,
3 ajos tiernos,
2 zanahorias,
y cualquier verdura que se os ocurra.
sal (no recomendada a menores de un año)
pimienta,
especias al gusto, (esta vez le puse curri) 150gr harina de garbanzos,
Agua
Aceite de oliva virgen extra

(las cantidades de harina son aproximadas porque lo he hecho a ojo, he puesto toda la harina que me quedaba y he ido echando agua poco a poco hasta que ha quedado una masa)

Se trituran las verduras en una picadora o se rallan, se vierten en un bol y se les añade sal, pimienta y especias y se remueve todo bien para que dejen su aguita.

Luego se le añade la harina de garbanzos y se remueve y se le va echando poco a poco el agua sin dejar de remover hasta que quede hecho una masa sin grumos.

Se pone la masa a reposar en el frigorífico un par de horas...

Luego en un molde se pone aceite y se calienta el aceite al horno para que la masa no se pegue y cuando está caliente le he hecha la masa.

La masa al horno entre diez minutos y un cuarto de hora, (depende del horno) se nota cuando está hecha porque queda como una tortilla.

Y para servir se le pone un chorrito de aceite virgen extra por encima y a disfrutar de este delicioso manjar.

diumenge, 27 d’abril de 2014

L'enfadòs "Mètode"

Lösungsansatz
Com a moltes i molts de vosaltres sabeu, estic enmig de dues formacions que m'omplen i m'aporten un munt, la de "assessora de lactància" i la recentment estrenada de "Cures Mare Cangur", són un veritable viatge, estic aprenent un munt, removent, plorant, llegint, escoltant, investigant i sanant, i sobretot PENSANT... i estic descobrint moltes coses, posant nom a coses que jo ja sentia així però que no m'havia parat a reflexionar i unes altres en les quals si m'havia parat a pensar, però en les que em faltaven matisos... I aquí estic, segueixo cuinant-me, com en aquesta entrada antiga, Cuinant-me (reflexió en formació), segueixo cuinant la meva assessora particular...


Aquests dies estic pensant molt en les paraules que utilitzem, i el "parlar en propietat", perquè les paraules són molt importants, recordo que vaig agafar consciència de la importància i el poder que tenen en la formació de artteràpia (que va marcar un abans i un després en mi). La paraula és poderosa i no podem canviar les coses si no canviem el vocabulari. La paraula té mil matisos i té la capacitat de danyar i ajudar a sanar, i com diu aquell savi proverbi, "Si no tens res bo a dir, millor no diguis res".


Die Stimme der jüngeren


Penso en les paraules que fem servir en general, però en particular penso en la paraula "mètode", aquesta que mai m'ha agradat gaire i que costa tant de substituir, m'havia parat moltes vegades a pensar el perquè, però no en els matisos d'aquest perquè, com si fos un plat de cuina, havia pensat molt en els ingredients i en detalls com les espècies, però no m'havia parat a pensar en els temps de cocció, els tipus de cuina, els utensilis que fas servir, l'amor que poses en el plat, per qui cuines i la presentació a taula... Tant o més importants que els ingredients en si.


businessman hand working with new modern computer and business s


Perquè no m'agrada gens la paraula "mètode"?




Segons Wikipedia, Mètode ve del grec οδός odos, significa "camí o via", és el procediment utilitzat per arribar a una fi. El seu significat original assenyala el camí que condueix a un lloc.


Normalment per seguir un "Mètode" correctament, s'han de seguir una pautes molt marcades de les quals no et pots sortir perquè o si no, no segueixes correctament el "Mètode", un "Mètode" sol ser alguna cosa estudiada científicament i que ha de ser així, o si no, no es compleixen els objectius desitjats. Un "Mètode" és inflexible i sol portar amb ell una connotació deshumanitzadora. Us animo a llegir els exemples de Mètode que posa wikipedia i entendreu el que vull dir. Per això, tot el que té relació amb el meu fill, la seva vida, la seva felicitat, el seu lloc, el seu desenvolupament, la seva alimentació, el nostre vincle, el nostre amor, la nostra unitat... no m'agrada anomenar-lo "Mètode".


Per exemple, quan parlem de l'alimentació complementària lliure de triturats (Baby Led Weaning) no m'agrada anomenar-lo mètode, en general, costa buscar una paraula que ho substitueixi, però el terme mètode, no ho considero correcte (des del meu punt de vista)




Crec que quan parlem de l'alimentació com a mètode es converteix en alguna cosa mecànica, pautada, estudiada, però realment és un estil de vida, una filosofia. Creure que el teu fill te la capacitat de autoregularse i posar-ho a la pràctica no ha de ser concebut com a mètode sinó com el normal, no negar-li les meravelloses experiències sensitives que ofereixen els aliments en la seva manipulació i que aquests, de manera "natural" (una altra paraula bastant pervertida) li ajuden a desenvolupar-se amb la riquesa de les seves textures, el seu color, la seva temperatura, la seva olor, el seu sabor... això és el normal, no és un mètode, no ho concebo així, és el que estan preparats per fer. 



L'alimentació amb triturats sí que és un mètode, és una inversió, és mecànica, perquè va pautada amb horaris i grams, i té com a única finalitat alimentar, o en el pitjor dels casos, engreixar. No estic en contra de l'alimentació amb triturats, no em mal interpreteu, cadascun escull el que més li convé o ressona, segons la seva realitat personal. Solament dic que per mi no és el normal, encara que sigui el més comú.

També en la formació de CMC (Cures Mare Cangur) parlem molt del "Mètode", i us animo a llegir aquesta reflexió de Trini, la meva mestra de CMC i gran rumianta on n'hi hagi "ESTOY HASTA EL CULO DEL MÉTODO CANGURO" copio i tradueixo literalment un paràgraf del seu article que et convida a pensar "...ESTIC FINS Al CUL DEL MÈTODE CANGUR. Primer el nom, estar amb el teu fill, acariciar-ho i acompanyar-ho no és cap mètode, a més no nomenen a la mare, i realment un nounat el que necessita és tenir a la seva mare a prop, no a qualsevol. A mi m'agrada parlar de CURES MARE CANGUR...." Brava, no creieu?

Hispanic baby in intensive care unitMother and infant child resting after delivery at hospital


I ala, us deixo aquí reflexionant sobre les paraules que fem servir i la de vegades que usem la paraula "mètode" per designar el que hauria de ser normal. 



Com sempre, GRÀCIES PER LLEGIR-ME!

El dichoso "Método"

Lösungsansatz
Como muchas y  muchos de vosotros sabéis, estoy en medio de dos formaciones que me llenan y me aportan un montón,  la de "asesora de lactancia" y si la recién estrenada de "Cuidados Madre Canguro" ,son un verdadero viaje, estoy aprendiendo un montón, removiendo, llorando, leyendo, escuchando,  investigando y sanando, y sobretodo PENSANDO... y estoy descubriendo muchas cosas, poniendo nombre a cosas que yo ya sentía así pero que no me había parado a reflexionar y otras en las que si me había parado a pensar, pero en las que me faltaban matices... Y ahí estoy, sigo cocinándome, como en esa entrada antigua, Cocinándome (reflexión en formación), sigo cocinando mi asesora particular...

Estos días estoy pensando mucho en las palabras que utilizamos, y el "hablar en propiedad", porque las palabras son muy importantes, recuerdo que cogí conciencia de la importancia y el poder que tienen en la formación de arteterapia (que marco un antes y un después en mi). La palabra es poderosa y no podemos cambiar las cosas si no cambiamos el vocabulario. La palabra tiene mil matizas y tiene la capacidad de dañar y ayudar a sanar, y como dice aquel sabio proverbio, "Si no tienes nada bueno que decir, mejor no digas nada".
Die Stimme der jüngeren

Pienso en las palabras que usamos en general, pero en particular pienso en la palabra "método", esta que nunca me ha gustado mucho y que cuesta tanto de substituir, me había parado muchas veces a pensar el porque, pero no en los matices de ese porque, como si fuera un plato de cocina, había pensado mucho en los ingredientes y en detalles como las especies, pero no me había parado a pensar en los tiempos de cocción, los tipos de cocina, los utensilios que usas, el amor que pones en el plato, para quien cocinas y la presentación en la mesa... Tanto o más importantes que los ingredientes en si.
businessman hand working with new modern computer and business s

¿Porque no me gusta nada la palabra "método"?


Según wikipedia, Método viene del griego οδός odos, significa "camino o vía", es el procedimiento utilizado para llegar a un fin. Su significado original señala el camino que conduce a un lugar

Normalmente para seguir un "Método",correctamente, se deben seguir una pautas muy marcadas de las que no te puedes salir porque o si no no sigues correctamente el "Método", un "Método" suele ser algo estudiado científicamente y que debe ser así, o si no, no se cumplen los objetivos deseados. Un "Método" es inflexible y suele llevar con sigo una connotación deshumanizadora. Os animo a leer los ejemplos de Método que pone wikipedia y entenderéis lo que quiero decir. Por eso, todo lo que tiene relación con mi hijo, su vida, su felicidad, su sitio, su desarrollo, su alimentación, nuestro vinculo, nuestro amor, nuestra unidad... no me gusta llamarlo "Método"

Por ejemplo, cuando hablamos de la alimentación complementaria libre de papillas (Baby Led Weaning) no me gusta llamarlo método, en general, cuesta buscar una palabra que lo sustituya, pero el termino método, no lo considero correcto (desde mi punto de vista)


Creo que cuando hablamos de la alimentación como método se convierte en algo mecánico, pautado, estudiado, pero realmente es un estilo de vida, una filosofía. Creer que tus hijos tienen la capacidad de autoregularse y ponerlo a la práctica no debe ser concebido como método sino cómo lo normal, no negarle las maravillosas experiencias sensitivas que ofrecen los alimentos en su manipulación y que estos, de manera "natural" (otra palabra bastante pervertida) le ayudan a desarrollarse con la riqueza de sus texturas, su color, su temperatura, su olor, su sabor... esto es lo normal, no es un método, no lo concibo así, es lo que están preparados para hacer. 


La alimentación con papillas sí que es un método, es una inversión, es mecánica, porque va a pautada con horarios y gramos, y tiene como única finalidad alimentar, o en el peor de los casos, engordar. No estoy en contra de la alimentación con papillas, no me malinterpreten, cada uno escoge lo que más le conviene o resuena, según su realidad personal. Solo digo que para mi no es lo normal aunque sea lo común.

También en la formación de CMC (cuidados madre canguro) hablamos mucho del Método, y os animo a leer esta reflexión de Trini, mi maestra de CMC y gran rumianta donde las haya "ESTOY HASTA EL CULO DEL MÉTODO CANGURO" copio literalmente un párrafo de su articulo que te invita a pensar "...ESTOY HASTA EL CULO DEL MÉTODO CANGURO.  Primero el nombre, estar con tu hijo, acariciarlo y acompañarlo no es ningún método, además no nombran a la madre, y realmente un recién nacido lo que necesita es tener a su madre cerca, no a cualquiera. A mi me gusta hablar de CUIDADOS MADRE CANGURO...." Brava, no creéis?
Hispanic baby in intensive care unitMother and infant child resting after delivery at hospital


Y ala, os dejo aquí reflexionando sobre las palabras que usamos y la de veces que usamos la palabra "método" para designar lo que debería ser normal. 

Como siempre, GRACIAS POR LEERME!

dilluns, 21 d’abril de 2014

Fainà




Avui comparteixo una recepta que ens encanta a tota la família, la vaig descobrir gràcies a la Cecilia


Ingredients

Per a la massa: 

250 g. de farina de cigrons
600 ml d'aigua
5 Alls tendres
Sal (no recomanada a menors d'un any)
Oli d'oliva
Pebre


Per al farcit (lliure): 

2 tomàquets madurs
200 g. de mozzarella o formatge rallat
5 o 6 olives negres tallades a rodanxes
Alfàbrega fresca o en espècie


Es barreja la farina amb l'aigua, molt poc a poc, mentre es va batent fins que no quedin grumolls, s'hi barreja l'oli sense parar de batre fins que quedi totalment fina. Ara afegim a la massa la sal, el pebre i els alls tendres, ho barregem tot molt bé i ho deixem reposar al frigorífic unes 3 hores aproximadament, es pot fer sense reposar tant, però com més reposi més gustosa quedarà.

Encendre el forn, untar el motlle amb oli i posar-l'ho al forn. Quan l'oli aquest calent abocar la meitat de la massa i deixar uns 5 minuts, fins que hagi quallat, que no estigui liquida però tampoc feta.

Mentrestant preparem els ingredients per al farcit: tallar el tomàquet, les olives, l'alfàbrega i la mozzarela i quan la meitat de la massa està a punt, repartir els ingredients i per damunt afegir la resta de la massa. Posar el forn a gratinar fins que estigui feta del tot i quedi doradeta.

Per tallar-la i treure-la del motlle s'ha d'esperar que es vaig refredar una mica o si no es desfà i es trenca.

Està boníssima, a casa la fem molt sovint variant el farcit i a en Roc també li agrada molt. Una recepta bona, sana i apta per a tota la família.



Que aprofiti!








dimarts, 15 d’abril de 2014

Peix i mercuri.


Estem d'actualització i comparteixo amb vosotr@s informació important d'especial interès per embarassades, mares lactants i sobretot nadons.

Avui no m'aniré per les branques perquè vaig justa de temps, però dóna que pensar, no creieu? com diu aquest article del pais, "...El metall, generat en gran manera per l'activitat industrial, és ingerit després per l'home, i pot provocar alteracions greus en el desenvolupament neuronal del fetus i dels nens de poca edat..." a mi això em fa pensar i molt, ens estem carregant el planeta, la nostra salut i la dels nostres fills.

Al que anàvem: 
Els peixos en als que trobem més mercuri, són en als que viuen molts anys com el peix espasa, l'emperador, la tonyina, el tauró o el caçò.

A continuació adjunto una plantilla molt útil i visual per tenir en compte a l'hora de comprar peix per als nostres fills.


*La plantilla esta un poco desfasada y las conservas de atun tampoco se Recomiendan.


Pescado y mercurio.

Estamos de actualización y comparto con vosotr@s información importante de especial interés para embarazadas, madres lactantes y sobretodo bebes.

Hoy no me iré por las ramas porque voy cortita de tiempo, pero da que pensar, no creéis? como dice este articulo del pais, "...El metal, generado en gran medida por la actividad industrial, es ingerido luego por el hombre, y puede provocar alteraciones graves en el desarrollo neuronal del feto y de los niños de corta edad..." a mi me da que pensar y mucho, nos estamos cargando el planeta, nuestra salud y la de nuestros hijos.

A lo que íbamos: 
Los pescados en los que encontramos más mercurio, son en los que viven muchos años como el pez espada, el emperador, el atún, el tiburón o el cazó.

A continuación adjunto una plantilla muy útil y visual para tener en cuenta a la hora de comprar pescado para nuestros hijos.




*La plantilla esta un poco desfasada y las conservas de atun tampoco se Recomiendan.


dilluns, 14 d’abril de 2014

Galletas de avena y plátano


Ingredientes

2 o 3 plátanos o bananas

1 taza de avena

(opcional pasas)


Pelar los plátanos y triturar, incorporar la taza de avena y revolver hasta conseguir una masa homogénea. (a mi me mola con pasas)

Con una cuchara poner porciones de masa en una bandeja para el horno untada con aceite o un poco de papel

15 a 20 minutos cada hornada SUPERFICIAL

Foto de Txell Verdaguer Mas "Moltes gràcies"

diumenge, 13 d’abril de 2014

Baby led weaning



Us comparteixo un recull de vídeos d'en Roc que mostren com ha evolucionat la seva relació amb el menjar fent la introducció de l'alimentació complementaria "Baby led Weaning", lliure de purés i triturats. En Roc, amb sis mesos i encara sense dents, és capaç de mossegar, mastegar i empassar allò que li atrau dels aliments que li oferim, aprenent d'aquesta forma, primer a mastegar i posteriorment a empassar, quan es troba totalment preparat per fer-ho.