Translate

Creative Commons

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra de Eco-Mama està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Creative Commons

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Cuinant-me (reflexió en formació) / Cocinándome (reflexión en formación)


Cuinant-me (reflexió en formació)


Com moltes i molts de vosaltres ja sabeu, estic fent la formació d'Assessora de lactància materna, per poder ajudar a totes aquelles mares que VULGUIN alletar a aconseguir-ho i gaudir de la seva lactància amb llibertat i alegria, i també, per posar el meu granet de sorra en aquesta societat i ajudar a normalitzar la lactància i a trencar amb aquesta tendència social que hi ha a desnaturalitzar-ho tot (que no sigui més natural un biberó que una teta, PER FAVOR!). La formació m’està encantant, em té enganxada, però també em remou molt, em fa pensar i em posa en dubte i lluita constantment, i aquí estic.


Estic aquí, aquí on l'educació rebuda xoca amb la informació que vaig adquirint, lluitant amb mi mateixa, lluitant per prendre una decisió encertada, informació o educació? Vet aquí la qüestió ...


Per una banda, no vull privar cap mare d'informació veraç, per l'altra, no vull ferir la sensibilitat de ningú pel fet d'haver pres, en el seu moment, una o altra decisió ... Parteixo de la base que les mares tenen el poder, i les seves decisions SEMPRE seran les encertades. Però com transmetre aquesta idea i donar, alhora, tota la informació?



Estic en lluita amb mi mateixa, he de reflexionar-hi, ho he de cuinar a foc lent, incorporant a poc a poc tots els ingredients i quan faci "xup-xup" provar i decidir si afegeixo una mica més de sal. Vaig cuinant, a poc a poc, la meva assessora particular.



Cocinándome (reflexión en formación)


Como muchas y muchos ya sabéis,  estoy haciendo la formación de Asesora de lactancia materna, para poder ayudar a todas esas madres que QUIERAN amamantar a conseguirlo y disfrutar de su lactancia con libertad y alegría, y también para poner mi granito de arena en esta sociedad y ayudar a normalizar la lactancia y a romper con esta tendencia social que hay en desnaturalizarlo todo (que no sea más natural un biberón que una teta, ¡POR FAVOR!). La formación me esta encantando, me tiene enganchada, pero también me remueve mucho, me hace pensar y me pone en duda y lucha constantemente, y ahí estoy.


Estoy ahí, Ahí donde la educación recibida choca con la información que voy adquiriendo, luchando conmigo misma, luchando para tomar una decisión acertada, ¿información o educación? He ahí la cuestión...


Por un lado, no quiero privar a ninguna madre de información veraz, por otro, no quiero herir la sensibilidad de nadie por el hecho de haber tomado, en su momento, una u otra decisión... Parto de la base en que las madres tienen el poder, y sus decisiones SIEMPRE serán las acertadas. Pero ¿cómo transmitir esa idea y dar, al mismo tiempo, toda la información?



Estoy en lucha con migo misma, debo reflexionar sobre ello, debo cocinarlo a fuego lento, incorporando poco a poco todos los ingredientes y cuando haga "chup, chup" probarlo y decidir si añado un poco más de sal. Voy cocinando, poco a poco, mi asesora particular.


diumenge, 6 d’octubre del 2013

Allò que em callo.




Allò que em callo, allò que no dic.... EM MOSSEGO LA LLENGUA!





Estimada amiga, coneguda, futura mare..., el dia que em vas dir que estaves embarassada vaig haver de fer un esforç molt gran per no dir-te, amb passió, tot allò que a mi m’ha anat tant bé. I perquè ho he fet? perquè no he compartit amb tu els meus descobriments?





Doncs, primer,  perquè no m’has preguntat; i la majoria de gent ja té prou mania en donar consells no demanats (les entenc perquè la passió hiperhormonada ens pot, a mi se m’escapen moltes cosetes i segueixo aprenent cada dia a mossegar-me la llengua), ara, si em preguntes, responc, eh? Però tot i així, procuro no donar consells i limitar-me a oferir informació. (“DIFÍCIL!”)





Segon, perquè crec que no existeixen mares experimentades i cada una ha de trobar la seva pròpia manera de fer les coses, ja que no hi ha un únic mètode possible i el millor sempre serà el propi. La única que realment sabrà que necessita el teu nadó ets tu; SI, encara que no l’hagis vist mai (ningú la vist, però tu l’has dut a dins i ets la única que l’has sentit), encara que no el coneguis en persona (els altres tampoc el coneixen), encara que siguis mare per primera vegada (ell serà fill o filla per primera vegada i us estrenareu i aprendreu junts) per mi, l’únic consell vàlid és: 
  • NO ESCOLTIS A NINGÚ, NI A MI! 





Tercer, perquè els meus descobriments són meus, i no és que no els vulgui compartir (ganes no me’n falten) però probablement no seran els mateixos que els teus, ja que tu i jo no viurem les mateixes experiències i som diferents, i el teu fill i el meu també. El més interessant és que tu arribis a les teves pròpies conclusions. Et puc explicar com ho faig jo, el que m’ha passat, com ho he viscut, etc, a nivell informatiu,  però no et puc dir com ho has de fer tu.





Quart, perquè les necessitats del meu fill no són les mateixes que el teu, com tu i com jo, ells també són persones diferents, i el més interessant és que, amb el pas dels dies,  anem descobrint que el nadó també té molt a dir, només cal escoltar-lo o preguntar-nos, “i... el meu nadó què necessita?” i  les respostes venen soles, sense interferències.





I recorda que, facis el que facis, és encertat, ho estàs fent bé i aprendràs a fer-ho millor cada dia, perquè aprendràs a escortar-te a tu i al teu nadó i no a les expectatives dels altres, i sobretot, recorda que ningú, NINGÚ, té dret a jutjar-te.


Per a més informació sobre el tema, consultes o assessorament,


646382320
www.eco-mama.webs.tl

Tenir un nadó feliç és gratuït!




Tenir un nadó feliç és gratuït!  
(l’enganyifa de les llistes de naixement)


És preciós observar com un nadó amb les seves necessitats bàsiques cobertes, sovint és un nadó feliç, tranquil i satisfet. Però, quines són aquestes necessitats bàsiques? Tenen alguna cosa a veure amb les aclaparants llistes de naixement que posen en disposició les botigues de puericultura o fins i tot les cerques per Internet? Cap ni una!     

Les úniques necessitats reals que té un nadó són: Aliment (lactància materna a demanda); Braços (per garantir el seu desplaçament i regular-li la temperatura); Atenció i cures necessàries (bany, higiene...); i Afecte (amor, petons, abraçades...); i totes elles són gratuïtes!  La resta, són necessitats que la societat ha creat  als pares.


 
Proposo un joc; aneu a un buscador online i escriviu a la barra superior, “Lista de nacimiento”, obriu la primera opció de totes, si us surt la mateixa que la meva (imprimint-la, són 3 pagines) ens adonem que si donem pit, ja ens sobra més d’¼ part de la llista. Ara us animo a buscar, per exemple, tots els aparells que estan pensats per posar el nadó a dormir, a mi em surten els següents: Un bressol, un bressol transformable, un llitet de baranes, un moisés, un bressol portàtil, un minibressol cistella, un altre moisés i hi podríem afegir;  un cotxet (on solen dormir) i  un portanadó (on també solen adormir-se)

9!!! Si els contem, me’n surten 9!!!!

Creieu que ens calen 9 aparells per deixar el nadó a dormir? però si tots sabem que un nadó, quan neix, no té millor lloc on dormir que els braços de la seva mare o pare, és l’únic lloc que li ofereix la seguretat, temperatura i atencions necessàries per desenvolupar-se correctament.


Jo reduiria els aparells per dormir a 3 de pràctics (que no vol dir necessaris) un llit , un cotxet i un portanadó, però vaja, això va a gust de cada un. Cada família és diferent, cada mare és diferent i cada nadó és diferent i les meves necessitats no tenen perquè ser les teves.


Però i així, que faig? Com sé el que haig de comprar i el que necessito?

Cal ser crític i escoltar-se a un mateix, i més en aquests moments en qué la passió ens cega. La industria dels nadons s’aprofita de la nostra inexperiència i la il·lusió i ganes que tenim de fer-ho bé i que al nostre nadó no li manqui de res. Aquesta, ens crea falces necessitats i fan que oblidem que el bàsic per garantir la seva supervivència i aconseguir el seu benestar és gratuït i ho duem sempre a sobre (aliment, braços i afecte).

També és molt interessant reutilitzar totes aquelles coses que farem servir per un temps molt reduït i, altres mares, estaran encantades de deixar-nos; d’aqueta manera estalviarem diners, guanyarem en espai, donarem un bon exemple als nostres fills i evitarem comprar per comprar i omplir la nostra llar d’objectes inútils.

I per últim, a l’hora de comprar o fer una llista, ajuda molt un bon assessorament (tant d’una amiga com d’una professional honesta) d’algú que sigui mare i es preocupi per “realment” ajudar-te a trobar allò que necessites TU, allò que et pot ajudar en la criança i que no et creï falses necessitats.


Tenint en compte que el meu fill va néixer al desembre, us podria dir allò que he fet servir de veritat durant els primers mesos i m’ha facilitat el dia a dia (que en cap cas vull dir que sigui  imprescindible):
    • Portanadons ergonòmic
    • Bolquers de roba
    • Tovalloletes de roba
    • Banyera shambala (per banyar en posició vertical)
    • Llima i tallaungles
    • Maxi cosi pel cotxe
    • Roba (sobretot pijames, bodis, pantalonets amb peu i gorrets)
    • Jaqueta de porteig
    • Sostens de lactància
    • Discos absorbents de roba 
    • i alguna cosa més que probablement em deixo.


No hem fet servir: ni cotxet, ni xumet, ni biberons, ni esterilitzadors, ni cremes, ni colònia, ni termòmetre de bany, ni esponja, ni vigila nadons, ni moltíssimes coses més que ens venen com imprescindibles...

De totes maneres,que cadascú compri alló que cregui convenient i li vingui de gust, faltaria més! i hi ha un munt de coses que tot i no haver fet servir, considero que poden ser molt pràctiques per segons qui, i com sempre, depèn de la persona, el nadó, la família, l’estil de vida, de criança, els ideals i moltes coses més. Però si ens fem la pregunta: “Que necessita el meu fill/a per ser feliç?” la resposta serà quelcom que no es pot comprar a cap botiga.





Per a més informació sobre el tema, consultes o assessorament,


646382320
www.eco-mama.webs.tl