Efectes i beneficis dels Portanadons

Efectes i beneficis dels Portanadons

El més senzill, pràctic i versàtil, un portanadó!

A vegades el més senzill és el més eficaç, per no parlar del més pràctic i el que et pot facilitar la criança dels teus fills, que no sempre és tal i com l’havíem imaginat. Com a pares primerencs, i no tant primerencs, quan ens quedem embarassats comencem a mirar i fer llistes, demanar i comprar compulsivament, carregant-nos d’objectes i trastos inútils que acabem per no fer servir o fer servir una o dues vegades, perquè sovint, si estem atents i escoltem als nostres nadons, són ells mateixos els que ens indiquen el que és còmode i bo per ells, i el que no ho és. En aquest moment és quan ens adonem que el que necessita són braços i aquí és on, els portanadons, ens faciliten la criança.

Si partim de la base que els cotxets són relativament nous , ja que només tenen uns 200 anys, utilitzats en el regne unit per la reina Victòria; i que no fa ni 100 anys que es van fer accessibles per a famílies de la classe mitja (i per moltes altres coses, que ara no anomenaré perquè en lloc d’un article estaria escrivint un llibre) els nadons estan genèticament preparats per ser duts en braços.  Així doncs, podem enumerar tot un seguit d'efectes i  beneficis, tant a nivell físic com emocional, de l'ús del portanadó.

Efectes i beneficis dels Portanadons

De tots és sabut que els nadons necessiten, i per tant reclamen, el contacte físic i el moviment, per a ells és una necessitat tant bàsica com l’alimentació. Per això, cada vegada es parla més dels beneficis dels portanadons i cada cop més experts estudien els efectes que té dur el nadó a prop de l’adult, una opció que, en cap cas,  és incompatible amb el cotxet.

-        EFECTES I BENEFICIS PER ALS NADONS

Al llarg de la historia, l’únic que ha garantit la supervivència de l’espècie ha estat el fet de ser transportats en braços, l’esser humà neix immadur (prematur) i té necessitat de cures i vigilància les 24h; això fa que els nadons neixin genèticament predisposats a ser portats, i que en molts casos, només estiguin tranquils en braços, ja que els sentits bàsics per un nadó, són el sentit del tacte, l’equilibri (moviment) i la propiocepció (consciència de l'estat intern del cos), aquests són els sentits que el fan sentir fora de perill ja que, al llarg dels mil·lennis,  han garantit la seva supervivència, el contacte amb la mare i el moviment, amb tot el que això comporta .

• Sensació de seguretat;

El contacte amb l’adult els fa sentir-se segurs i protegits, la proximitat amb el portador li permet percebre’l a través dels seus sentits, tacte, olor, gust, vista i el so.

Estan més tranquils i calmats ja sigui perquè el balanceig suau, l’olor i l’escalfor els recorda a l’úter, com perquè tenen un forta estimulació al tacte. 

 

• Benestar;

El contacte amb l’adult, regula la temperatura i augmenta el sentiment  de protecció, això equilibra el metabolisme, evitant els estats d’alerta/alarma que provoca la inseguretat.

-  Què passa quan no et sents segur? Tenim malestar ja que s’activen els mecanismes d’alerta i l’adrenalina comença a fer de les seves. Normalment, l’estat d’alerta/alarma en un humà li provoca ansietat; es desajusta i/o augmenta el ritme respiratori, la sudoració, les palpitacions, la circulació sanguínia, altera el sistema digestiu... en un nadó ho podríem anomenar còlics. Moltes vegades sentim a molt pares dir que el seu primer fill va patir de còlics en canvi el segon no. Això també es relaciona directament amb l’estat de tensió dels pares i el sentiment d’inseguretat dels nadons.

El moviment i la posició vertical beneficia el sistema digestiu immadur i afavoreix l’eliminació dels gasos.

 

• Facilita la lactància materna;

Els nadons, quan tenen gana, ens envien un seguit de senyals abans no es posen a plorar, aquestes senyals es separen en 3 grups: Senyals primerenques (s’agita, obre la boca y mou el cap als costats) aquest és el moment idoni per oferir-li el pit; intermèdies (s’estira, molt moviment físic i es du les mans a la boca) en aquest moment cal donar-li de menjar ràpid perquè té molta gana; o tardanes (plora, moviments agitats, es posa vermell) caldrà calmar-lo primer, per desprès donar-li pit .

Per això diem que el porteig facilita la lactància materna, ja que permet a l’adult reaccionar ràpidament a les senyals primerenques de gana. A més, la proximitat amb el nadó estimula la producció de la llet.

• Millors atencions i cures = augment de la confiança;

Tal i com he comentat en el punt anterior, el porteig permet percebre en el moment necessari les senyals que emet el nadó, tant siguin de gana, com de set, incomoditat pel canvi de bolquer, mal estar...  això permet als pares  reaccionar immediatament a les seves necessitats i com a conseqüència, millora l’autoestima i confiança del nadó envers l’adult.

• Estimulació adequada; En un portanadó, l’infant descobreix el món des de la posició de l’adult i a través dels sentits i la interacció social, experimenta, observa i rep alhora una explicació del que està succeint. Això el va preparant cognitivament per a desenvolupar els seus esquemes de coneixement més primaris i progressivament transformant-los en més complexos.

• Integració y socialització; està totalment integrat en el dia a dia de l’adult  i aixó li permet afrontar la vida des d'una posició de seguretat y socialitzar-se amb l’entorn des de la visió del portador. Per tant, aquests nadons, amb el temps, tendeixen a ser infants més autònoms.

 

• Desenvolupament físic; un bon portanadó o un bon nus de fulard ha de assegurar una posició correcta del nadó, respectant així la fisiologia del nadó ; la curvatura de la seva esquena en forma de C i la obertura de les seves cames en forma de M amb els genolls lleugerament més elevat que el seu cul, “la posició de granota”. 

Aquesta posició facilita i afavoreix un bon desenvolupament dels seus malucs i de la seva columna vertebral i, en molts casos, és fet servir per professionals com a tractament per a displàsies i subluxacions de maluc.

També es diu que els nadons portejats, mengen i dormen millor i a conseqüència d’això augmenten millor de pes. 

• Menys accidents; Segons un estudi de l'hospital Sant Joan de Déu, els accidents són la primera causa de mort entre els nens i provoquen també un nombre elevat d'hospitalitzacions i discapacitats. Es creu que molts d’ells ocorren per una falta de vigilància; el porteig , en aquest sentit, disminueix el risc d’accident per falta de vigilància. 

-        EFECTES I BENEFICIS PER ELS PARES O PORTADORS

      (directament relacionats amb els dels nadons)

• Afavoreix la creació d’un vincle segur; crea una estreta relació entre el nadó i el portador que permet un nivell de comunicació molt intens.

•  Disminueix l’estrès ; al facilitar la criança i cures diàries.

• Permet més llibertat pel fet d'estar integrat en la rutina diària de l’adult, això permet fer més sortides, passejos, quedades...

• Mans lliures i més temps; facilitant el dia a dia i les feines diàries, netejar, cuinar, transportar objectes... 

• Llibertat de moviments; redueix pràcticament al 100% les barreres arquitectòniques facilitant els accessos i desplaçaments. Permet fer sortides tant al camp com a la ciutat, ja que és de fàcil accés tant amb aceres, escales, autobús, metro, ascensors, camins de terra, pedres, pujades, baixades... 

• Cuida l’esquena perquè amb un portanadó ergonòmic, es distribueix millor el pes que agafant el nadó en braços; es descansen les espatlles, braços, canells y mans.

L’esquena s’adapta y s’enforteix a diari, com més fas servir els portanadons i més aviat comences, millor (és molt recomanable el porteig des del naixement, ja que redueix l’impacte per pes sobtat i l’esquena s’adapta progressivament al pes, ja que aquest va augmentant amb el nadó)

• Facilita la lactància materna, com ja he dit, gràcies a la proximitat amb el nadó permet una ràpida reacció a les senyals primerenques de gana i, a més, la proximitat amb ell estimula la producció de llet.

• Puja l’autoestima i ajuda a gaudir de postparts més positius i alegres;  Ja sé que em repeteixo, però com que el porteig  permet detectar de seguida les necessitats del nadó i a conseqüència d’això, reaccionar a temps, dona als pares seguretat en la criança i  aquesta sol convertir-se en una experiència molt positiva.

Però no tot s’hi val en el porteig, cal ser prudent i fer servir un portanadó ergonòmic i/o un bon nus del fulard i a més col·locar-lo correctament, respectant així la fisiologia del nadó; posició granota i mirant cap el portador.

Recentment, el " Col.legi de Fisioterapeutes de la Comunitat de Madrid" dins la seva campanya "12 meses, 12 consejos", ha publicat un vídeo sobre com transportar els nens on aconsella l'us de portanadons. A continuació us hi poso l'enllaç perquè el pogueu veure.

 http://m.youtube.com/watch?v=SBCTRDgf1Hg&list=UUz3ieEVevhnnz7U8O88LahQ&feature=c4-overview&rdm=vsont6nc

Tot i que el vídeo ens encanta em de puntualitzar el canvi de la paraula "Preferiblement" per "Sempre" que el propi col.legi ha dit que canviaria quan fa referencia a dur els infants mirant cap el adult. [El bebé debe colocarse "SIEMPRE" mirando hacia el portador, NO "preferiblemente mirando hacia ti" com diu en el vídeo]

Per a més informació sobre el tema, consultes o assessorament.

Marta Meléndez

Assessora / instructora avançada de porteig  per l’escola “llevame cerca”.

646382320

eco-mama@hotmail.es